Ens situem en un tram de la història on els ciutadans no eren plenament lliures. Treballadors de la terra, comerciants, oradors i professionals eren sotmesos per una força gairebé dictatorial que els obligava a pagar impostos a distància. Eren temps de colònies però les relacions no eren dolentes i algunes zones gaudien d’assemblees i un cert grau de llibertat.
Al 1765 però, l’opressor passa gana i augmenta els impostos. Primer crea un pagament pel timbre i després un impost sobre el te. Dues raons per iniciar una revolució, dues raons per encetar el camí a la independència.
Aquesta no és la història de la nostra lluita. Tampoc és cap fragment anecdòtic del nostre passat, és el camí marcat pels Estats Units d’Amèrica on s’exemplifica a la perfecció la lluita per uns valors inherents a la persona, a la societat, i que van quedar ben plasmats a la Revolució francesa sota el lema; “llibertat, igualtat i fraternitat”.
Quan Anglaterra pretenia augmentar el impostos sense justificació alguna, els colons varen reunir-se al Congrés de Philadelphia i després de proclamar la Declaració de Drets al 1774, dos anys més tard, es declaraven plenament independents.
Avui ens hem de situar en un context divers però prou pròxim al d’aquell tram de la història. Sota el lema “independència, democràcia i treball”, un grup de patriotes catalans, disconformes amb l’abús propiciat per l’Estat espanyol, clamen llibertat en veu alta, cerquen la unitat de tots els catalans per fer un front comú.
Les cadenes només es podran trencar quan tots espitgem cap el mateix cantó, quan hi hagi diàleg i enteniment. Els reagrupats no som els únics que ens hem adonat que la unió fa la força, el poble basc després de veure com l’espanyolisme insà s’apoderava del seu govern ha assentat les bases per encaminar-se plegats cap a la llibertat.
Batasuna i Eusko Alkartasuna han creat una força independentista, d’esquerres i sense complexos, que rebutja la violència. El considerat braç polític d’ETA s’ha desvinculat públicament de la banda armada i ha posat les bases d’un nou corrent polític que treballarà per un Estat basc independent, amb les eines de la política i la democràcia, i sense fer concessions a la violència.
Per aconseguir-ho, per ser lliures, només cal unitat, anar sumant i tenir clar quin és l’objectiu comú. A Euskadi la unió d’aquests dos partits només beneficiarà la lluita per la independència si saben acostar-se als altres partits bascos. A Catalunya, només aconseguirem la nostra declaració d’independència si sabem fer pedagogia i transmetre a tots els ciutadans quins són els paranys, i l’entramat espanyolista, que ens talla les ales i no ens deixa volar.
