“TOTS SÓN IGUALS”

El debat televisiu entre els alcaldables de l’ajuntament de Barcelona passa desapercebut al coincidir amb el fútbol i la sèrie nordamericana “House”

El debat televisiu entre els alcaldables de l’ajuntament de Barcelona passa desapercebut al coincidir amb el fútbol i la sèrie nordamericana “House”.
"Tots són iguals, no mereixen la pena", afirmava un desencantat veí de Barcelona anomenat Antonio Fernandez que va prescindir del debat dels candidats a l'alcaldia de Barcelona, per a veure el partit de la Champions que enfrontava el Milan i el Manchester. Aquest jubilat de 80 anys confessa estar "escarmentat" de la vida política. Fernández que va treballar 30 anys en una entinat financera creu que "el polítics sempre prometen molt, però que alhora de la veritat no fan res". El mateix li va succeïr a la Marta Parreño que ,farta ja dels “polític i les seves mentides”, no va dubtar en mirar la seva sèrie preferida, protagonitzada per l’irreverent Dr. House. I és que la competència era massa dura.

Dimarts a la nit, el segon canal de la TVE va emetre un debat on els candidats a l'ajuntament de Barcelona van presentar els projectes per a l'alcaldia. Tot i que el programa es va fer en una hora punta, el programa va tenir poc seguiment. Vint i quatre de les vint i cinc persones entrevistades a l'atzar, van assegurar no haver vist el debat polític. Mercè Garcia, una mestressa de casa de 50 anys, no va veure el debat polític de TV2 per que "tenia coses millors a fer". Mercè també creu que "tots els polítics són iguals", però ella en particular votarà a Trias, candidat de Convergència i Unió.

Menys clares tenia les coses Carmen Muñoz, una administrativa catalana qui, a més de desconèixer l’existència d’aquest debat, encara no tenia clars ni els candidats que es presenten. “Tampoc no m’importa gaire”, aclaria. “La campanya està sent massa freda” deia el seu marit. Per a en Carles, qui no confia en cap poític, el vot en blanc porta anys sent la millor opció.

L´únic qui confessà haver vist el prgrama, en Ferran de Maria, asegura també que no en va treure gaire profit. “Cap d’ells es va mullar gaire, i les propostes, les de sempre, mentides que si guanyen no compliràn”, deia resignat.

Més d’un dels entrevistats, fins i tot va confondre als candidats, els desconeixia o els posava a partits polítics que no eren els seus. Així doncs, sembla ser que els caldrà una bona campanya als alcaldables i si volen promocionar-se per televisió, millor que no tornin a coincidir amb els titans de la petita pantalla.

D'altra banda, la candidata ecologista d'ICV, Imma Mayol, va assistir a la Facultat de Ciències de la Comunicació Ramon Llull, l'endemà del debat polític de TV2. Mayol va esmentar que "em crec preparada per a ser alcalde de Barcelona" i va anunciar quins són els punts que l'ajuntamnet ha d'avordar per a millorar la convivència a la ciutat.

Per Anna Lasheras i Lluís Feliu

Sant Jordi des del cotxe

El dia de la rosa i el llibre és possible comprar qualsevol dels dos articles de regal a peu de carretera.

Quan les noves tecnologies avancen a pas de gegant i comprar des de casa és tant fàcil com engegar l’ordinador, famílies senceres de gitanos recorden que comprar des del cotxe és tant fàcil com arrancar-lo i donar un tom ràpid. Maria Angela és una jove gitana que el dia de Sant Jordi, a més de practicar el català, ven roses a la rotonda nord de Coll Favà de la ciutat de Sant Cugat, la gitana diu que “és fàcil i ràpid apropar-se en cotxe a comprar una rosa, és més ràpid que fer-ho per internet i a aqui les tenim més barates”.

Maria Angela a més confessa amb una rialla que “cada any el dia de Sant Jordi intento parlar el català, el practico poc però m’agrada parlar-lo”, així doncs la jove gitana de pell morena i d’una melena llisa i llarga, s’acomiada de cada client amb una rialla i un “adéu-siau” d’allò més correcte.

Benzineres, rotondes, finals de carrers, places, estacions, pàrquings o estancs, des de qualsevol d’aquests llocs es pot comprar una rosa. En algun d’aquests llocs a més de la rosa també es pot comprar un llibre, només cal apropar-s’hi en cotxe, aturar-se, baixar la finestreta i demanar la quantitat de roses que més s’ajusti a l’amor que el client vol repartir, a l’amor que vol comprar o simplement a l’economia de que disposi.

“Comencem venent les roses a 4 euros, podem regatejar un euro per rosa, o fins i tot les podem deixar a dos euros si s’en compren més de quatre”, amb un to de comerciant, en Rodrigo, d’ètnia gitana, també ven roses a una parada improvisada al costat de la benzinera BP que hi ha a la carretera entre Sant Cugat i Cerdanyola. Aquest gitano té tota la família venent roses, “cada tres hores agafo la furgoneta i els hi porto més roses”, depèn de la parada, es poden arribar a vendre més de tres centes roses”.

Sembla que el dia de Sant Jordi, patró dels catalans pot ser per a uns, un dia d’amor i reivindicació romàntica, i per a uns altres un dia d’omplir-se les butxaques. En Rodrigo comentava que “cap allà les set o les vuit de la tarda, baixem el preu de les roses, les volem vendre totes”.

I és que comprar una rosa per internet és fàcil però car, al carrer es poden trobar rosses a 3 euros mentre que per internet no s’en troben per menys de 6 euros. Ara només falta saber què és més còmode, engegar l’ordinador, connectar-se a internet, buscar una floristeria virtual, escollir les roses, buscar el número de compte, introduir-lo i esperar a que algú et truqui o t’envii un correu electrònic confirmant l’operació, o agafar el cotxe, sortir de casa, topar amb una paradeta de gitanos, pagar tres euros i marxar a enamorar.

La regidora d’urbanisme de Barcelona, Assumpta Escarp, atén les preguntes dels estudiants de periodisme de la Ramon Llull.

Assumpta Escarp, la regidora d’urbanisme de l’ajuntament de Barcelona que havia estat la mà dreta de l’ex alcalde Joan Clos, va visitar divendres passat la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, facultat que pertany a la Universitat Ramon Llull i on va respondre a totes les preguntes que li van formular els futurs periodistes.

La regidora en concret va atendre les preguntes d’una de les classes anomenades Seminari, una classe de format reduït, amb menys de 15 alumnes per aula, i on el professor, en aquest cas l’Albert Gimeno, cap de la secció del Vivir de la Vanguardia, va conduir el torn de preguntes i va fer de moderador en tot moment.

Els alumnes de la facultat de comunicació van tenir 45 minuts per preguntar el que volguessin a la regidora, des del futur tresat de l’Ave a Barcelona fins les estratègies de comunicació que empra alhora de parlar amb els periodistes.

El periodista Albert Gimeno va conduir la ronda de preguntes i va dividir aquests 45 minuts en dos blocs. La primera part més formal on els estudiants van preguntar sobre el dret a la vivenda, el perill que pot provocar el traçat de l’Ave als monuments emblemàtics com pot ser la Sagrada Família o fins i tot el possible expropiació de pisos enganxats a la casa Batlló. Finalment els futurs periodistes van formular preguntes més personals per conèixer el tracte de la regidora amb els mitjans de comunicació.

Quan els estudiants varen preguntar sobre els problemes que tenen els joves alhora d’accedir a una vivenda, la regidora va assegurar que “el dret a la vivenda és un dret fonamental” i que des de l’ajuntament “és quelcom prioritari”. Escarp va assegurar que des de l’ajuntament de Barcelona s’està treballant per a solucionar de forma immediata els problemes que pateixen els joves alhora d’accedir a un habitatge, va contestar a la pregunta d’un estudiant preocupat per l’accés a la vivenda, que “potenciar l’habitatge de lloguer i regular el mercat són prioritat”. La regidora va esmentar que fa uns anys el lloguer d’habitatges estava més ben vist que en l’actualitat, “ara sembla que els joves només pensin en tenir el seu propi habitatge”.

Per acabar, els joves van fer referència als nous canvis que viu la ciutat en termes de civisme com pot ser la lluita des de l’ajuntament alhora de reduir el soroll per la nit, Escarp va recordar que molts carrers de la ciutat “estan fets de paviment sonor-reductor”, un tipus d’asfalt de màxima adherència que provoca la disminució del soroll quan els vehicles hi circulen. Escarp va concloure tot dient que “la ciutat és de tots” i “garantir la convivència a la ciutat és el màxim objectiu de l’ajuntament”.

Quan mil kg d'explosius callen la justícia

El jutge italià, Giovanni Falcone, va ser assassinat fa 15 anys, el seu “delicte” va ser voler una Itàlia justa.

Giovanni Falcone, va nèixer a Palermo l’any 1939 en el sí d’una família aburgesada, Falcone, que va créixer al costat de la màfia italiana, va emprar un camí diferent al de molts dels seus veïns i va dedicar la seva vida a la justícia. El 23 de maig del 1992 moria assassinat per la màfia en un atemptat on més de mil quilograms d’explosius varen fer volar el tram de l’autopista per on circulava el jutge. Junt amb Giovanni Falcone, va morir la seva esposa Francesca Morvilio i tres escortes seus.

Quan una persona neix en un territori on gran part de la població està embolicada en temes obscurs, on gran part de la població té contacte directe o pertany a la màfia, en un territori on l’extorsió, els favors i el clientelisme és pressent en els sostrats més alts de la població, Falcone va decidir seguir un camí diferent, el camí de la justícia.

Giovanni Falcone va processar, jutjar i empresonar molts dels delinqüents més poderosos i perillosos de la màfia, va lluitar directament contra la màfia siciliana en un moment on els delinqüents controlaven gran part de l’activitat italiana. Falcone va convertir-se, en vida i en mort, en el símbol de la lluita contra l’extorsió i els poders fàctics, tant és així que el 25 de maig del 1992, durant el seu funeral a la catedral de Palermo, hi van assistir milers de persones que van condemnar l’assassinat del jutge Falcone i fins hi tot el Senat dels Estats Units va condemnar els actes de la màfia.

A Giovanni Falcone li agradava repetir les paraules de l’ex president nord americà, J.F Kennedy, on deia que “un home ha de fer allò que el seu deure li dicta, qualsevol que siguin les conseqüències personals, qualsevol que siguin els obstacles, el perill o la pressió”, tant Kennedy com Falcone, creien que “aquesta hauria de ser la base de tota la moralitat humana”.

Aquestes paraules que tant repetia Falcone, defineixen molt bé quin era el pensament d’aquest jutge, que va exposar la seva vida per un ideal, la lluita contra l’extorsió d’un país lliure, com era i és, la república italiana.

Falcone va guanyar el primer pols contra la màfia siciliana, una màfia que durant la segona meitat dels anys vuitanta controlava el trenta i cinc per cent del comerç mundial d’heroïna. L’any 1987 el jutge culmina amb èxit un macro judici on condemna a gran part dels caps de la màfia siciliana, l’anomenada “Cosa Nostra”. En el judici d’un dels capos de la màfia jutjats, Buscetta en concret, l’adverteix que “vostè acava d’obrir un compte amb la Cosa Nostra que només es tancarà amb la seva mort”.

El 1989 Falcone pateix un atemptat frustrat mentre estiuejava a la població d’Addaura, però no és fins el 23 de maig del 1992 que Falcone, símbol internacional de la lluita contra els grups d’extorsió, mor en l’atemptat de mil quilograms d’explosiu detonats a distància en el tram de Capaci de l’autopista entre Messina i Palerm.