Carns Privades

Carns Privades

L’espera’t Carnestoltes arriba a Barcelona, però pocs saben el seu verdader significat.

“El carnestoltes és una festa on aprofitem per enriure’ns de la gent i fer una crítica de la realitat, sobretot dels polítics”, així de segur es mostrava l’Oscar Casanova, un estudiant d’enginyeria que celebra el Carnestoltes cada any. Un altre estudiant, en Manuel Rabassa, comenta que “el carnestoltes es una celebració antiga, crec que la vàren instaurar els romans”... Sigui com sigui, la majoria de la gent que celebra aquesta festivitat, no sap que el Carnestoltes és una festa anual que barreja elements supervivents de les celebracions dionisíaques, les festes paganes i romanes.

La data del Carnestoltes té una relació directa amb les dates de setmana santa, el dimarts de Carnaval és el dia abans del dimecres de cendra, just el dia que comença la Quaresma. I tot el Carnestoltes en general, gira al voltant de la Quaresma, ja que el Carnestoltes és simplement una festa que es celebra durant uns quants dies del mes de febrer, concretament del 15 al 21. El Nom Carnestoltes deriva del llatí, “carnis cualis” (carns privades) i es tracta d’una clara al·lusió a la prohibició de menjar carn durant els quaranta dies de Quaresma.

El Carnestoltes és doncs, la festa de la disbauxa, la gresca, les disfresses, i normalment també és una bona festa per a satiritzar de la vida quotidiana. El dimecres de centre marca l’inici de la Quarema amb el dejú i la reflexió del “pols ets i en pols et convertiràs” .

Sigui com sigui, el divendres passat, totes les discoteques de la Zona Hermètica de Sabadell, gran complexe d’oci nocturn situat al polígon industrial entre Sabadell Nord i Sant Quirze, mostrava un ambient totalment de festa carnavalesca. Disfresses obscures, ullals de llop, caretes blanques de “Scary Moby”, noies vestides de diablesses i algun que altre vampir, era el panorama que abundava per les voreres sabadellenques.
Dins de les discoteques, Park Paladium, Bora Bora, Basic o Blas Blas, et podies submergir en un món d’animació i fantasia fora del comú en aquests espais. Cambrers disfressats de “Tarzan”, cambreres transformades en “conillets play boy” i alguna “abella Maya” que corretejava per les pistes de les discoteques vallesanes era del més normal en aquell divendres de disbauxa.

“Jo no em disfresso, ho trobo una tonteria” exclamava en Xavi Morlans, una de les poques persones que s’havia presentat a la discoteca Bora Bora vestit com de costum. Altres menys engalanats comentaven “que jo no em disfresso però intento lluir alguna cosa diferent, mira avui quina diadema porto” comentava la Mireia Tardón mentre senyalava una diadema groga amb dues antenes llargues com espàrrecs.

Aquest serà de ben segur un cap de setmana diferent, els més modossos podran embogir durant unes hores, els homosexuals no reconeguts sortiran de l’armari durant les nits de Carnaval, les més golfes seran ben vistes quan llueixin aquella rova hortera pròpia d’alguna prostituta de carretera, que tenia guardada al fons de l’armari, i que tantes ganes tenia de posar-se’la.