No t'hi apropis!

No t’hi apropis !

Les andanes de les estacions vallesanes canvien d’aspecte després que un home llancés a un altre home.

Des que l’altre dia un home va empentar a un altre en una discussió a l’andana d’una estació de la Renfe, les andanes ferroviàries tenen un altre aspecte. “Jo sempre he patit per si algun boig o algun despistat em dóna un cop i caic a la via” comentava en Josep Encinas, estudiant d’econòmiques a la UAB, que cada dia agafa el tren per apropar-se a la universitat. Un dels vigilants de l’estació de Bellaterra, dels Ferrocarrils de la Generalitat explicava que “les andanes segueixen igual de plenes, però la gent no s’apropa tant als bordes de la via, fan bé, sempre cal prevenir”.

Aparentment si un despistat mira des del tren l’aspecte de les andanes dels trens no veurà res estrany, però en realitat són molts els que es fixen i miren ben bé on paren a llegir el diari mentre esperen el tren. Les parets de les estacions, paral·leles a les vies, són els llocs més cotitzats per a les persones que esperen el tren. “Jo em poso on puc, si anessim pendents de tots els perills no podríem viure” comentava en Jordi Muñoz a l’estació de Provença, una de les estacions més concorregudes de Barcelona.

Fa unes setmanes, en aquesta mateixa estació dues dones van patir un incident amb les portes d’un tren. Es van quedar enganxades i el tren les va arrossegar uns metres. A l’estació de Provença, gestionada per la Generalitat de Catalunya hi passen cada dia milers de persones i és una de les poques estacions que compta amb un sistema de seguretat de portes exteriors que s’obren quan el tren ja està estacionat. Altres ciutats, com nova York ja compten amb aquest nou sistema que és molt semblant a les portes d’un ascensor. A l’aeroport de Madrid el metro també compta amb aquest sistema, només s’hi pot accedir al metro quan el tren ja està estacionat, només es pot accedir a vagó quan s’obra la barrera fixada a l’andana i la porta del metro.

“Algun cop havia pensat lo fàcil que ho pot tenir un boig per a tirar una persona al tren” reflexionava l’Oscar Casanova, un estudiant d’enginyeria industrial que agafa el tren dos cops a la setmana. L’Oscar comentava que el sistema de les barreres com les de l’estació de Provença és la millor solució per a evitar aquesta mena d’incidents. En Jaume Garcia, un estudiant de dret i amic de l’Oscar, comentava que “per evitar aquests tipus d’homicidis, ja siguin voluntaris o involuntaris, el millor seria construir barreres a totes les estacions” i afegia que “suposo que deu ser car, sinó ja ho haurien instal·lat a totes les estacions”.

Sigui com sigui, el incident de la setmana passada on un indigent va llençar un altre a la via després d’una discussió acalorada, va ser un fet aïllat que pocs cops succeeix a les estacions.